La violència contra les dones és un problema estructural, d’enorme complexitat. A Catalunya, una de cada quatre dones ha patit algun cas greu de violència masclista al llarg de la seva vida. Ni el perfil dels agressors ni el de les víctimes es pot associar a una classe social, estudis, edat o situació econòmica. Elles se senten desprotegides pel sistema perquè veuen com es posa en dubte o es minimitza la violència masclista viscuda quan l’expliquen als jutges. S’han creat protocols d’atenció i nombrosos serveis per acompanyar-les, però no n’hi ha prou. Són eficients les polítiques públiques dedicades a erradicar la violència masclista? I el pressupost que s’hi inverteix?
