…el feminismo no es un cáncer porque no mata, ni destruye ni debilita. Lo que sí es un cáncer es el patriarcado y la violencia sistemática que llevó a un hombre desconocido a decidir violarme hace justo una semana. Y también son el patriarcado y el miedo con el que crecemos desde niñas, retorcido y agarrado a nuestros huesos y fibras musculares, los que han hecho que no se lo cuente a mi madre. Porque ninguna mujer puede gestionar la violación de una hija sin hundirse.
La violència contra les dones és un problema estructural, d’enorme complexitat. A Catalunya, una de cada quatre dones ha patit algun cas greu de violència masclista al llarg de la seva vida. Ni el perfil dels agressors ni el de les víctimes es pot associar a una classe social, estudis, edat o situació econòmica. Elles se senten desprotegides pel sistema perquè veuen com es posa en dubte o es minimitza la violència masclista viscuda quan l’expliquen als jutges. S’han creat protocols d’atenció i nombrosos serveis per acompanyar-les, però no n’hi ha prou. Són eficients les polítiques públiques dedicades a erradicar la violència masclista? I el pressupost que s’hi inverteix?
